Yuri

Yuri....

Nom artístic i de vida d'un ésser que va oblidar que deixà la llar per a viure una experiència curiosa de constrenyiment i densitat en un racó de l'univers extrany i únic.

Camí obligat i triat per les tenebres i els contrastos, vacil·lant entre la llum innocent i la foscor aterridora, cercant la Gran Mare Lloba que li llepés les ferides del minyó condicionat amb salvatgia pels dictats d'un Zeus absent, patriarcal i sense cor.

Debatent-se entre la llum que creia que tot ho era, i la foscor que ha arribat a pensar que ho era tot d'ell, en el present conscient tria ara el camí del mig amb la vista posada al final del forat de cuc, passades la bonhomia ridícula de qui es vol protegir del vol d'una papallona, i la follia obtusa de qui castiga per una llàgrima que incomoda, per tal de buscar i trobar una vegada rere l'altra en espiral ascendent d'aparença eterna la guspira del cor, la petita espurna de llum que atresorem i que ens uneix en Allò que ara no tenim paraules per descriure.

Un trajecte sonor, la història d'una vida repetida un munt de vegades en què un àngel del Cel cau i rep un reguitzell de coces de qui l'ha de protegir sense adonar-se que s'ho fa a si mateix. Un trànsit de la fosca a la claror, de la nit al dia, de la matriu al patriarcat i a la recerca del record de la unió, de l'infern al cel, de la terra a l'aire a través del dolor i la mort, del soroll al silenci i a la vibració de l'invisible, disciplina i llibertat en dança equilibrada si bé inestable, feina delicada, la del funambulista sonàmbul.

La història d'un infant que va decidir ser músic sense talent aparent, amb tot d'obstacles i desviacions, distraccions dissimulades a cada revolt, deserts d'aridesa emocional i negació de la pluja sanadora, però amb una direcció clara, si bé sovint emboirada, d'expressar aquella cançó ancestral que sent a dins i que vol compartir amb tot i tothom amb el vent com a guia.

Una vida d'esforç i decepció vol culminar al cim de la muntanya més alta que mai ha provat d'escalar, a la riba d'un oceà embravit que vol travessar nedant, enmig de les tempestes i esperant sempre una finestra de bon temps, per a poder oferir i compartir el batec de la vida, el ritme de la sang per les benes i de l'aire entrant i sortint dels pulmons, sovint inadvertit. Un camí en què cercant companyia sempre s'ha trobat sol, en què volent trobar músics per a recrear plegats el seu univers intern sonor no ha trobat ningú que vulgui, o pugui, o estigui destinat, a construir aplegats el discurs sonor en forma estilística de rock de finals del segle XX.

Aquest desencís i incapacitat social l'aboquen a ser conscient i a explorar l'arquetip intern d'Hefestos, que en la solitud de la seva forja musical es converteix en artesà del so per a transformar en quelcom que algú pugui qualificar de bonic les simfonies celestials que sent dins i que rudimentariàment simplifica d'acord a la tècnica rústica del físic esguerrat que ha triat viure la seva ànima de llum atormentada. De les tenebres d'Hades i del pou el rescata Hermes, amb facilitat de paraula retrobada, traductor de tanta emoció sense nom, que el convida a emergir i transcendir tots els límits per a ser ell mateix, amb la guitarra batejada en un moment infantil com a Bruna fent de lira apolínia del patró cíclic i precís que dóna estructura al viatge sonor. Aquí el camí és aplanat per a què Dionisos com a infant diví desitjós de conèixer el Zeus pare protector pugui fluir com esperit en melodies que transporten l'ésser en aquesta jornada extàtica cap a aquest indret del que no podem parlar. La natura de Persèfone que tan sols vol fer cabrioles amb el cant dels moixons entre els olivers del seu burgar, cridada a créixer fins a ser Deméter i la dança persistent de la fertilitat i la nutrició, dins del cos del pagès i llenyataire amb esperit d'Ares indomable que esporga els arbres per a escalfar els déus a foc lent, i endolcir la pell de les deesses. Consciència de la gran mentida que diem vida; el Druida Vlahós del bosc, la muntanya, el riu i la mar, convertit en figura de guix i reduït a llepollia que cura mals de gola quan la seva presència pot sanar per mitjà del tro cada racó del cos; un núvol d'olors integra l'ésser amb un plor que uneix pòls i fon dualitats; amb un llamp la tristor i la joia es fonen i costa saber on comença l'una i acaba l'altra. 

Música de la màxima simplicitat, minúscula, creix orgànicament capa rere capa, entrellaçant-se amb una veu arrelada en la gravetat de la terra, que endinsant-se al baix ventre pren ressonància als budells, essent modulada i harmonitzada pel magnetisme del monopòl del centre del cos, per a emergir en un ara existencial com a expressió d'una forma de vida fresca i inclusiva, que entra per l'ull buit del projector mental amb colors cal·lidoscòpics que es difonen per l'entramat de la matriu quàntica d'aquesta construcció-escenari sideral, de cara a explorar l'univers intern partint del nounat desvalgut que sols cerca contenció, de l'infant somrient que vol abraçades, fent marrada per l'infantilisme babau, passant per la ferida adolescent i la malaltia pseudoadulta d'aquest món frenètic, per a entrellucar amb els ulls encara mig clucs la flama daurada que es veu enllà, al final del camí imaginari, on ens trobem en la plenitud de la quietud.

Un convit a compartir aquest viatge asseguts a la trona de la vida moderna vers algun punt intern de confluència de l'espai i el temps en què enmig de l'agitació es pot ser fidel a l'essència de la qual emana pau interior i moviment serè.

Yuri, descendent dels llinatges Mestres i Vizcaino, caigué a la teranyina d'aquest món la matinada de Nadal de l'any 1976 a Barcelona, i fou separat tot seguit de la seva família durant dues setmanes, fet que el marcà dolorosament. Capgròs mataroní de sentiment i joventut, es convertí en cabacerol i prioratí d'adopció, convicció i devoció al tombant del mileni. Incursions esporàdiques en la formació musical acadèmica, sabotejades per les pressions externes i l'apatia i l'anarquia derivades, han estat exprimides i allargassades gràcies a una veu interna crítica i implacable, i a una capacitat d'observació saturniana enfocada a corregir el mínim detall fins l'extenuació. Seguint el fil de la passió per la música, el ritme i la rima, i la fascinació per la llibertat hipnòtica d'una rialla, persisteix en crear un llenguatge sonor propi i identificable, arrelat en el llegat dels avantpassats, que serveixi per a expressar l'anhel més profund de retorn al respecte i a la consciència universals.